Un percentatge molt elevant de clients pensen que del deute hipotecari respon només el seu habitatge. És a dir, que en cas de no poder seguir fent front a les mensualitats, com a màxim es perd la casa en favor del banc o caixa. La realitat és molt diferent, com veurem a continuació. Ens diu l’article 1.911 del Codi Civil:

Del compliment de les obligacions, en respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs.

Breu article que amaga darrera unes implicacions impressionants pels deutors hipotecaris.

Veiem a continuació què ens diu la Llei hipotecària:

Article 104

La hipoteca subjecta directament i immediatament els béns sobre els quals s’imposa, sigui
qui sigui el posseïdor, al compliment de l’obligació per a la seguretat dels quals va ser constituïda.

Article 105

La hipoteca es pot constituir en garantia de tota classe d’obligacions i no altera la responsabilitat personal il•limitada del deutor que estableix l’article 1911 del Codi Civil.

Analitzem ara les implicacions d’aquests articles, fruit d’una llei hipotecària de 1946. Per entendre el tema hem de distingir entre dos conceptes que solem utilitzar com a sinònims però que no ho són: la “hipoteca” i el “préstec hipotecari”.

El préstec hipotecari és un préstec amb garantia hipotecària. Un préstec és un contracte en el que el creditor deixa una quantitat de diners al deutor, a canvi de que li torni en un període de temps fixat, en quotes comprensives de capital i interessos. La majoria de préstec hipotecaris a Espanya s’amortitzen en base al mètode francès o de quota constant. Si el tipus d’interès fixat és fixe, les quotes no canviaran durant tot el termini pactat. Si es contacte un tipus variable, cada període de revisió compren mensualitats constants, però es recalculen en base a la variació del tipus variable (en base a un referencial hipotecari més un diferencial). De la devolució del capital més els interessos pactats respon el deutor de forma personal, amb tot el seu patrimoni present i futur (article 1911 del Codi Civil). Per tant, no només amb l’immoble hipotecat, no ho oblidem.

La hipoteca és un dret real de garantia, que s’inscriu en el registre de la propietat com a càrrega de l’immoble que subjecta. Es constitueix per garantir el compliment de l’obligació principal, que en el cas que ens ocupa és el préstec hipotecari. Per tant, és una garantia més que el banc té per cobrar el que se li deu del préstec, però no la única.

Si ja és prou important la força que té el creditor hipotecari a la hora de assegurar-se que cobrarà el deute front el titular hipotecari, més preocupant és la que té front als avaladors. Quan firmem com a avalador responem del deute en el mateix grau que els titulars principals, sense tenir dret de propietat en absolut. La raó és que l’aval és solidari (si els hipotecats no paguen el banc pot exigir el total del deute a qualsevol dels avaladors) i es renuncia al dret d’excussió (no es pot exigir que el banc primer vagi contra els bens de l’hipotecat principal), al benefici de divisió (pagar només en proporció al nombre de avaladors que han firmat) i al benefici d’ordre (no podrem exigir que el banc reclami primer al titular hipotecari).

Resumint, l’avalador també respon del total del deute amb tot el seu patrimoni, present i futur. En aquest fragment del programa de IB3Stop desnonaments” en el que participa el CEO de Futur Finances, es parla de la figura de l’avalador i les conseqüències d’aquesta firma:

 

(Visited 57 times, 1 visits today)